ESPAI PER LA MEVA FAMILIA I AMICS

 aquest espai no m'acaba d'agradar i em trasllado a:

 

 

Espero que em visiteu i em deixeu cometaris.

 

Petonets

 

 

Avui tampoc ha sigut un bon dia. A la feina una merda, ja no trobo el meu lloc per aparcar i he de deixar el cotxe al descampat amb els ricos de que un camió de les obres l'aixafi o em truqui a les sis de la matinada perquè no pot passar, després el cabrón de la caldera que em vol cobrar encara més per una reparació de merda, després m'he cremat amb l'oli quan feia el sopar i no tinc res de res per fumar!

 

És hora d'arreglar aquest mal dia i el millor que puc fer és somiar desperta.

 

Ahir a la nit vaig veure un documental del canal VIAJAR sobre les 20 millors capitals del món. Dedicaven molt poc temps a cada capital però el suficient per recordar lo bé que ho he passat en algunes d'elles, com París, Londres, Nova York, Roma... i d'altres que tinc moltes ganes de visitar, com Lisboa o Amsterdam o tantes altres.

 

El tema d'Amsterdam està quasi resolt, perquè aquest novembre, quan tornem de Disneyland Paris amb la nostra princesa, penso fer una escapada curta (de 3 dies perquè no puc estar més temps sense la meva nena) a Amsterdam. Hi aniré amb el meu xurri i, si ens podem combinar les dates, amb el meu germà Peque i un seu amic d'Argentina. Tot i que jo no hi estat encara l'Ori hi va anar de viatge de fi de curs així que espero que aquest cop sigui ell qui em guiï. Malauradament o afortunadament, encara no ho tinc clar, en la nostra relació sempre sóc jo la que l'arrossega, durant els viatges i en la rutina, tot i que he de dir, per fer honor a la veritat, que des que va deixar de treballar per cuidar la Mel quan a mi se'm va acabar la baixa maternal ha espavilat molt. de fet de la nena se'n ocupa ell el 80% del temps i li va unes trenes requeteperfectes. Fins i tot ha après a combinar-li la roba amb les sabates, les gomes del cabell i sovint també les calces!

 

Bé, no sé com però he marxat d'Amsterdam. Hi torno.

 

Vull allotjar-me en un barco en un canal, enlloc del típic hotel. Perdem en serveis que aprecio molt, com que em facin el cafè i el llit, però guanyarem en intimitat i llibertat.

 

Després de veure el programa me'n vaig adonar que m'agradava repetir destins. Sempre havia pensat que no, que hi ha tants llocs nous per descobrir que era una pèrdua de temps repetir-ne, però després de pensar-ho molt els viatges que més he disfrutat i aprofitat són aquells en els que he repetit: com Londres, París o Donostia. Quan ja no tinc pressa ni em preocupa deixar de veure res (i no em perdo perquè recordo com arribar als llocs) és quan més gaudeixo les ciutat. Com que no tinc pressa les disfruto, perdo hores en mercats i botigues, paro a fer cafès i cerveses quan veig locals que m'agraden i visito exposicions petites d'artistes que comencen i em són totalment desconeguts. Que no visito el Louvre, no passa res. Que no arribo a no sé on, i què? Què hi ha millor que xerrar tranquil·lament amb el meu xurri prenent alguna cosa o rient com loco d'alguna anècdota que ens ha passat! Res, NO HI HA RES MÉS IMPORTANT QUE RIURE AMB L'ORI.

 

Hi ha moltes altres ciutats que vull visitar de nou amb l'Ori: Estocolm i Hèlsinki, Nova York, Roma, Florència, Buenos Aires (amb extensió a Iguaçú i visita a Tigre), Boston, Vermont... El problema és que fem vacances al novembre, i fa fred, fa un fred de collons!

 

Bé, és molt tard i vaig a veure aquell pal de sèrie que em trago cada setmana i encara no sé perquè: CINCO HERMANOS.

 

Us deixo un àlbum nou amb unes quantes fotos del meu viatge a Argentina el Maig del 2004. Vaig anar a visitar el meu germà, que hi va viure un temps, i al meu viatge íntim amb el meu germà es van sumar la meva cosina i la meva mare. No va ser tan íntim però va estar bé. La meva mare ens va obligar a veure un d'aquests sopars amb espectacle per guiris que va ser una merda però vam riure i també va triar molt bons restaurants per sopar.

 

Bona nit i petons a tots

 

Avui ha sigut un dia molt fructífer.

 

Aquest matí, des de la feina, llegint blocs interessants (no com el meu que és una merda) he llegit que si escrius al Google LADRONES el primer que apareix és la web de la Sociedad general de autores i editores. Si home, aquests cabrons a qui paguem per gravar les fotos de les nostres barbacoes, de les moneries de les nenes i demés. M’ha fet molta gràcia! Ha sigut un pirata. Demà us buscaré el blog on ho he llegit i us el reenviaré.

 

També he fet endreça de tots els CD, DVD, Dvix... en fi, de tots els compactes que tenia sueltos per aquí.

Algú sap alguna manera d’arxivar-los per després trobar el que busques? Els guardo en arxivadors d’aquests que les pàgines porten 4 compactes a cada cara. Tinc compactes amb Pelis originals (d’abans de tenir la gravadora perquè ara no en compro ni un), pelis en dvd, pelis en dvx, séries, música original, música amb gravacions casolanes, música copiada però un sol àlbum, fotos, pelis familiars...

En fi, que si algú sap com ho puc organitzar que em deixi un comentari.

 

També he fet endreça al meu armari, tenia la roba vella, la d’estiu i la d’hivern a la mateixa prestatgeria. Era complicat vestir-me cada matí.

 

I una de les últimes coses que he fet, mentre la Mel era a la banyera, ha sigut endreçar els armariets del lavabo: deu meu! Si jo no porto mai colònia i en tinc 25 mil. Igual que cremes hidratants, reafirmants, tònic, desmaquillador... Tampoc no en faig servir. Jo em poso cada matí el meu sabó de Honey Miel i el desodorant Sanex de tota la vida i surto corrents. Per suposat tampoc em maquillo, per tant el desmaquillador, el tònic i d’altres pots que no sé què són tampoc no sé perquè els tinc. I l’Oriol! Sabeu quants pots d’espuma, gel i sabó per afaitar-se té? I after shaves? I quants raspalls de les dents d’hotels i vells encara guardàvem a l’armariet que fem servir a diari? I ja no parlem de les ampolles de xampú i cremes dels hotels! Perquè sempre me les emporto?

 

Bé, són més de les 22.00 i ha arribat l’esperat moment d’espatxurrar-me al sofà.

 Que descanseu i fins demà, si en tinc ganes

ELS CATALANS UTILITZEM 10 MILIONS DE BOSSES DE PLÀSTIC A LA SETMANA.

 

Si us plau, quan aneu al súper, a la farmàcia, botgues de roba... rebutjeu les bosses de plàstic sempre que us sigui possible. Segur que els medicaments de la farmàcia us hi caben al bolso o porteu aquelles bosses de roba que podeu portar plegades al bolso o agafeu les capses de cartro reciclables... segur que trobeu més solucions però rebutjeu, si us plau, les bosses de plàstic.

Un cérvol trastornat condueix la policia a una plantació de marihuana al nord d'Itàlia

Un cérvol "inusualment juganer" ha conduït la policia italiana a una plantació de marihuana al nord d'Itàlia. Segons ha informat l'agència de notícies italiana ANSA, a conseqüència de la troballa, un estudiant universitari i un treballador, d'uns 20 anys, han estat detinguts per plantar aquests estupefaents a dalt d'una muntanya del nord del país.

No obstant, la defensa ha informat que els dos joves poden quedar en llibertat sense càrrecs, perquè l'animal s'ha menjat la majoria de les proves.

Tot va començar quan uns guàrdies forestals de la zona van descobrir el cérvol i es van preguntar com era que aquest animal, que normalment està reclòs durant les hores de sol i surt a la nit, rondava pel lloc durant el dia.

A més, els forestals van ser informats per veïns de la zona que el cérvol, un animal normalment tímid i tranquil, es comportava d'una manera "inusualment juganera" i fins i tot feia "grans salts per la muntanya".

Quan els guàrdies van visitar la part alta de la muntanya, van descobrir la plantació pràcticament destrossada.

Aquest espai se m'està quedant petit, i això que no tinc temps de posar tot el que penso que penjaré.

 

Crec que em faré una llista pels dies que no tingui res a explicar. Com és el cas d'avui: més rutina de feina, Mel, casa, colla...

 

Puc aprofitar per parlar-vos dels porcs holandesos. per suposat em refereixo als animals de granja, els que ens donen els pernilets, xoriço i tants altres productes deliciosos.

 

Sembla que ara ha sortit una nova llei que obliga els grangers a proporcionar joguines als pocs i fer-los fer exercici perquè no s'estressin i no es barallin entre ells.

 

Els pocs a Holanda tenen més drets que les persones en aquesta nostra pàtria. Ens faltes Escoles Bressol, ens falten encara més Escoles Bressol ben equipades, ens falten escoles de primària, ens falten encara més escoles de primària ben equipades amb sala d'informàtica i material, gimnàs i material, biblioteca i llibres, Laboratoris... També falten places i classes, tots sabeu que tenim molts i molts nens ens barracons i nens sense places a escoles bressol i guarderies. Per cert, sabeu que el corrector del guord no reconeix la paraula barracons?

 

Què més voleu que us digui? DONCS QUE VULL SER UNA TRUJA HOLANDESA

 

Al final ahir no vaig veure cap documental. Sóc mig lerda i vaig acabar veient Mujeres Desesperadas, cosa que no entenc perquè no m'agrada gens, però després la cosa encara es va complicar més: em vaig tornar a empassar Cinco Hermanos. Tinc vergonya de mi mateixa. No hi ha res a fer, quan m'apalnco al sofà veig la primera bestiesa qe trobo.

 

Avui ha sigut un altre dia tranquil i fins i tot he pogut gaudir d'una hora espatxurrada a la piscina. flotant amb la colxoneta mentre la Mel feia la migdiada. crec que feia 2 anys que no tenia temps de prendre el sol i aquest estiu ja m'he pogut escarxofar al sol 2 dies!!!

 

Cap a les 7 ens hem plantat a casa la Sus i en Manel. S'està tan bé al seu jardí. Un cop més he tornat a casa després de sopar i amb la nena banyada i a punt per anar a dormir.

 

Estic convertint la casa de la Sus i en Manel en el meu refugi. No trigaran a fer-me fora!

 

Bé, vaig a veure quina porqueria m'empasso avui i ja ens veurem demà després de la festeta a la platja per celebrar l'ascens de l'Eva.

 

FELICITATS EVA

 

Avui la hem anat, amb la Gemma, la Sus i les nenes a S'Agaró. És festa major i les hem portat als cavallitus.

 

Després la Gemma ens ha dit d'anar a sopar amb ells i l'Aratxa i en Xavi i he dit que no. Estic cansada, però podria haver fet l'esforç. Ja fa dies que em passa pel cap que fa temps queno faig res amb ella. Com que té aquests embarassos tan xungos! Fins i tot durant els dies que he tingut de vacances quasi no l'he vist, només per trobades multitudinàries i obligacions familiars, però volia fer coses amb ella i suposo que m'ha quedat l'espineta clavada. Per això ara penso que he sigut una estúpida per no haver-hi anat.

 

Bé, què hi farem. Ja he pres la desició i ja estic a casa amb la Me al llit. No hi ha volta de full.

 

La veritat és que vaig cansada. Potser tinc estrés post vacacional o potser entre les vacances i les meves darreres sortides nocturnes ara em passen factura. Però les sortides m'han anat molt bé. La sortida a la platja amb les compis de feina va ser gènial. Ens ho vam passar com pre adolescents que surten la primera nit d'estiu i ahir, al sopar de mames de l'escola bressol també va estar molt bé. Quasi ninguna es coneixia gaire i, de fet, no teniem vida social al poble fins que vam començar a portar-hi criatures. Hem de pensar que qualsevol d'aquests vailets que ara ens fan tanta gràcia festejaran la Mel d'aquí a uns anys i hem d'estar preparats!!!

 

Sabeu què? que avui no tinc ganes d'explicar gaires coses. Fa dies que hem vaig descarregar una pila de documentals i encara no n'he vist cap. Ara és el moment, així que us deixo i vaig a connectar els cables per veure'ls a la tele.

 

Petonets a tots i fins demà.

 

PD: Espero que el visionat dels documentals i els diaris i blogs que torno a llegir després de les vacances em serveixin per explicar-vos coses més interessants que la meva rutina dirària entre feina, nena, mamis, la casa... Realment tinc una visa molt mediocre però em satisfà quasi compltament quasi sempre. Això és la felicitat?

 

Fa dies que no tinc temps d'escriure, senyal que no paro de passar-m'ho bé.

 

Ahir vaig sortir amb dues de les meves compis de feina. Havia de ser un sopar tranquil a la platja, a base de pizzes, durant el qual parlariem, sobretot, de feina, ja que és el tema que ens uneix.

 

Doncs no. No vam parlar de feina i no va ser un sopar tranquil.

 

Va ser fantàstic. Feia temps que no reia tant.

 

Ens vam trobar a les 19.40. Vam menjar, beure, riure i fer fotos. Bàsicament. A les 23.45 tornavem a casa com si no hagués passat res.

 

Us adjunto un recull e les 238 fotografies que vam fer. La majoria no es veuen (com nosaltres no ens hi veiem) però segur que intuiu els riures i la borratxera fantàstica!

 

Petonets a tots i fin`s demà, que avui tinc un sopar de mames de l'escola bressol.

De fet, contra tot pronòstic, he passat un cap de setmana fantàstic que hem rematat amb la meva festa d'aniversari.

 

Bona companya, menjar i beure resumeixen la meva setmana de vacances i aquest cap de setmana. Hem estat a molts llocs: platges, piscines, restaurants, hotels, la granja-escola...

 

Ara tinc jocs nous per la play. Tres del Buzz: el gran concurso, el gran reto y el gran concurso musical, el joc de singstars, amb el que hem passat una agradable tarda i un bluetuth perquè no em posin multes mentres parlo per mòbil conduint!

 

Bé, quan dimarts comenci a treballar segur que tindré més temps per escriure i explicar-vos. Ara us deixo per anar al sofà amb el meu xurri per acabar el cap de setmana però encara em queda un dia de festa!!!!

 

Bona nit a tots I MOLTES GRÀCIES PER PASSAR AMB MI AQUESTS DIES I QUASI TOTA LA VIDA

 

 

Era d'esperar. He superat el màxim mensual de fotos així que fins el mes vinent no en podré penjar més.

 

Encara no he acabat el dia i potser tornaré a escriure més tard. Tinc pendent d'explicar-vos l'Hotel Cram 3era part, vull parlar-vos dels porcs d'holanda i del masclista del meu amic Manel.

 

Ara vaig a fer el peixet per la Mel, la banyaré i a dormir.

 

 

El dia ha començat molt aviat. Massa. La Mel s'ha despertat a tres quarts de set. Per seguir dormint una estona li hem dit que vingués al nostre llit. Vull un bibe mami. Papi un bibe de cacao, si us plau. I clar, demanat així, qualsevol es nega. M'he aixecat i he fet un bibe amb Cola cao ben gros. De més de 330. He tornat al llit i m'he intentat dormir mentre se'l prenia. A les 07.15 ha vomitat tot el bibe, i us recordo que era de més de 330. I al nostre llit no hi ha protector d'escapes!

 

Ens hem aixecat tots ràpid i corrents. Jo cap a la banyera amb la nena i l'Ori a treure els llençols abans que s'empapés el matalàs.

 

A les 7.30 ja estàvem tots feliços a la cuina. L'Ori i jo preníem un cafè i la Mel un altre bibe.

 

Avui el plan era anar a l'escala amb l'Imma i les seves flors, però era el primer dia de vacances d'en Gabi i no era un bon moment. Si la Gemma es trobés bé faríem alguna cosa juntes.

 

He portat la Mel a l'escola. Li ha costat una mica i ha entrat amb la pipa posada. La senyoreta Cristina l'ha agafat i m'he despedit. Costa molt marxar quan la sents plorar. Quan he tancat la porta de la classe ja no plorava.

 

He tornat a casa a veure si tenia temps de veure l'Ori una estona i li he enviat un missatge a la Gemma per veure com es trobava. L'Ori s'ha penjat a l'ordinador buscant un tono real pel seu mòbil nou. La Gemma ha contestat que es trobava bé i que aprofitaria per baixar a Barcelona per veure una amiga.

 

I jo què faig ara? Netejar. He deixat la casa neta com una patena. Fins i tot l'estudi. Em falten els armaris però els faré demà. O no.

 

A tres quarts de dotze he anat a buscar la Mel. Avui s'ha portat bé i tot ha anat com una seda. es mereix una estona de parc. No hi ha res més avorrit en el món que anar al parc amb una nena de 2 anys. ha pujat al tobogan. Ja passa sola pel pont de corda. S'ha gronxat al gronxador dels grans. l'he gronxada al gronxador dels petits.

 

Ha trucat la meva mare. Estava a punt d'arribar i volia saber si pujaríem a casa seva. en principi no, mama, tinc el dinar a punt i vull buidar els armaris mentre la nena fa la migdiada. Adéu i fins demà.

 

Canvi de plans. La Mel vol anar a la piscina de la iaia. Pugem a casa els avis i mentre fem el pipi d'abans de banyar arriba ma mare. Baixem totes tres a la piscina però només es banya la Mel. Fa fred avui.

 

Tornem a casa a dinar però la Mel s'adorm al cotxe. Ja dinarem quan es desperti. Plego una mica més de roba i crec que és un bon moment per fer jo també la migdiada. Els paletes de l'obra del costat no pensen el mateix. Música, crits, serres... no hi ha siesta. Ja són les 16.00 i la nena encara dorm. Pico una mica. Arriba l'Ori de treballar i la Mel segueix dormint. L'Ori també s'adorm. A les 18.15 es desperta la Mel. Vol bibe clar, de cacao. Tinc una bronca estúpida amb l'Ori per un cafè. Quina bestiesa. Sembla que l'avorriment em torna lerda.

 

Perquè no sortim? Podem anar a Platja d'Aro i recollir les lentilles. Si ens ve de gust podem fer un gelat.

 

Recollim les lentilles, passegem per les botigues, li regalen un globus a la Mel, puja a una màquina d'aquestes que fins la setmana passada. Es fa tard i l'Ori ha de tornar a treballar. Passa un nen amb un Happy meal de Mc Donalds i la Mel diu que vol patates. Marxa corrents cap al Mc Donalds. Potser podrÍem venir a sopar aquí?  Li envio un missatge a la Gemma i a la Sus. La Sus encara està a Barcelona i la Gemma està cansada. Diu que si li portem a casa. Pues va a ser que no. No vull anar a casa per deixar l'Ori, tornar a Platja d'Aro a comprar el sopar i després anar a Sant Feliu. Pujar 4 pisos per una hamburguesa és massa així que tornem a casa. Deixo l'ori a la porta de casa i marxo al súper. Si demà tot va bé anirem  la granja-escola (www.canpau.net) i vull fer un pastís d'aquells de mentida de la Nestlé.

 

La Mel m'ha ajudat a posar el "pastís" al motllo i a ficar-lo al forn. ha sopat. malament però ha sopar. Ara corre per aquí que vol que li expliqui un conte. Li posaré el pijama i intentaré que s'adormi però ho veig complicat.

 

Bé doncs, us deixo i vaig a fer de mama.

 Demà segur que anirà tot molt millor.

 

Portem tota la tarda tancats a l'habitació. ja anem mig borratxos i tenim gana. Mirem que hi ha al servei d'habitacions? Buf, amanides i entrepans. Sortim a veure què trobem i mengem alguna cosa. perfecte. però abans pugem a la terrassa de l'Hotel. Hi ha una piscina i segur que les vistes valen la pena. Les vistes són genials. hi ha una gent a una terrassa fent una festa. torxes, música, riures...

Baixem i comencem el passeig. Has vist quants gays? mai n'havia vist tants per metre quadrat. no em suposa cap problema, només és que no estic acostumada.

 

A la cantonada hi ha l'Hotel Axel. Ah, sí, és aquell que s'ha especialitzat en gays. I tanta gent hi cap a l'hotel? Mira, rei un bar. Per gays. Mira allà n'hi ha un altre. Per gays.

 

Miro un noi que menja japonès. de fet no miro el noi. Només miro el menjar. Fa bona pinta aquí a la terrassa amb la temperatura tan fantàstica que fa. El noi es posa nerviós i li cau un tros. Riu.

 

Seguim el passeig i seguim trobant gays i bars per gays. Hi ha un restaurant basc a la cantonada però evidentment a l'Ori no li ve de gust. Tota la setmana treballant en un restaurant basc i portat per gays... és massa per ell.

 

Fem una cosa. Tornem on aquell noi menjava japonès. Hi havia una taula lliure.

 

La taula ja no està lliure, però de totes maneres és una terrassa d'un bar gay. Si la taula estigués lliure no m'importaria, però està ocupada. dues parelles, gays.

 

El menjar és en realitat de la botiga del costat. És un japonès amb menjar per emportar. Agafem una safata i tornem a l'Hotel? Bona idea. Podem sopar a la terrassa de l'habitació.

 

Entren a la botiga una parella d'allò més estranya. Ella molt rosseta, fina, amb sabates de saló i un vestit estampat. Ell és més raret. Es va arrepenjant a tot arreu. sembla que hagi de caure en qualsevol moment. Porta tots els braços tatuats i també li surten tatuatges per sobre el col de la samarreta. És guapo per això. No puc evitar pensar en la mare de la noia. Tota la vida educant una senyoreta perquè et vingui a casa amb un tio així. Segur que la Mel ens en portarà un d'aquest estil. Sempre és millor que un pastillero, vull creure.

 

38.50€ és el que ens costa el sopar.

 

Arribem a l'hotel. Millor a la terrassa de la piscina que a la nostra habitació. les vistes són més maques. No és tan íntim però segur que aquesta hora no hi ha ningú. Passem per l'habitació a agafar l'ampolla de cava i els barnussos. No et descuidis dels condiments. però no portem banyador! No passa res, segur que no hi ha ningú.

 

Triem la taula. Ja són les 22.00 i la festa de l'Hotel Axel, ara ja sabem que la festa era allà, s'acaba. Apaguen la música però encara se senten riures.

 

Mirà allà rei. El Museu nacional s’il·lumina. I el Tibidabo. la Sagrada Família també. És molt bonic. Veiem les terrasses i els terrats. Hi ha poc trànsit. mengem, bevem i fumem. Xerrem i riem. Ens banyem? va, vinga. Les meves calces no fan conjunt amb els sostens i no són especialment maques. Els calçotets de l'ori són grisos i passen per un banyador. Ai que està freda. ai que no m'hi puc ficar.

 

Mentre camino cap a la taula puja un senyor. Ens mira estranyat i marxa de seguida. Ens posem el barnús i seguim xerrant i admirant les vistes.

 

El senyor deu haver avisat a la seva esposa que hi havia una parella en roba interior a la terrassa i la senyora puja a veure'ns.

 

Ens repassa i marxa.

 

Encara queda una mica de cava. Ens l'acabem? Mira allà. Són focs artificials. Que maco i que romàntic. Allà també n'hi ha.

 

Passem l'estona entre paraules i silencis mirant els focs.  aquestes alçades ja he perdut l'oremus.

 

Quan acaben els primers focs artificials i segueixen els segons comencen els tercers.

 

Quina bona idea pujar aquí a sopar.

 Quan acaben els focs comença a fer fresqueta. Tornem a l'habitació?

 

 

Bona tarda a tothom,

 

la Mel fa la siestuqui i jo tenia dues possibilitats: posar-me a netejar la casa o escriure un post. No he trigat gaire a decidir-me i aquí em teniu.

 

Començaré pels preparatius per anar a l'Hotel Cram. Diumenge era el meu dia de festa i el meu primer dia de vacances així que tenia molts plans. El primer i més important jugar amb la Mel.

 

Vam jugar tot el matí, ens vam banyar juntes i ens ho vam passar d'allò més bé. Li vaig donar el dinar i la vaig posar a dormir. Tenia dues hores per preparar-ho tot: les meves joguines sexuals, alguna cosa per menjar, la roba, necesser, tabac i condiments.

 

Quan ho vaig tenir tot a punt la Me seguia dormint. Bé, baixo corrents al cotxe amb un primer viatge de coses. Vull anar a buscar a l'Ori a les 16 i abans he de deixar la Mel al camping amb els meus pares.

 

El cotxe ja està carregat. Preparo les coses de la Mel: roba, recanvis, bibes, pipes, esmorzar i berenar per l'escola...

 

Són les 16.10 i la Mel segueix dormint. Truco a l'Ori. Rei, vine tu cap a casa que la nena segueix dormint.

 

Arriba l'Ori. Em fa un cafè. Acabem el cafè i xerrem una estona. Les 16.45 i la Mel segueix dormint. Escolta tu, jo la desperto i que segueixi dormint al cotxe.

 

La vestim i li donem un bibe de cacao. La posem al cotxe i la mentalitzem. Avui dormiràs amb els avis, nina. Cap problema. nena mentalitzada i contenta. La deixem al càmpig amb els avis i marxem cap a Barcelona.

 

Yupii, diumenge després de Sant Joan. Haviem previst sortir a les 16.00 perquè a les 14.00 hi havia la carrera de motos i esperavem que tothom marxés després. Abans de la pujada d'Alou ja estan tots els cotxes parats. Sort que portem bona música i millor humor.

 

Tirem per Llagostera i anirem per Caldes. Si més no, no anirem parats tota l'estona. Molt bona idea. Un cop superada la puja d'Alou circulem amb més o menys normalitat fins a l'autopista. Aprofitem per xerrar que quasi mai tenim temps.

 

L'autopista aturada en dues ocasions per cotxes averiats i caos al passar el peatge de La Roca. Seguim fins a Barcelona sense gaire complicacions.

 

Ja som a la Meridiana. Seguim i anem per la Sagrada Família que és per l'únic lloc que sé anar. Parem a un semàfor tot just passada la Diagonal.

 

No és el teu germà, Mayte? Ei sí és el Peque. Va amb els seus amics cap a la platja. Ara recordo aquell dia que havíem quedat a Plaça Universitat i no ens vam trobar i avui... Segueixo que em piten. La gent de Barcelona té el pito molt fluix. De seguida s'esveren.

 

Seguim que tenim ganes d'arribar.

 

Ja hi sóm. Aparquem nosaltres el cotxe o fem que ens l'aparquin? Fa vergonya deixar el cotxe amb lo guarro que està però pitjor és entrar-lo a l'aparcament de l'Hotel.

 

Ori agafa les maletes i que l'aparquin ells.

 

Escolta, l'esmorzar no estava inclòs. Ai, si. Perdoni és un error. Habitació 602.

 

Que guay, la terrassa, el jacuzzi, la dutxa, el llit...

 

Fem una pausa i seguiré després

Ja hem tornat de l'Hotel Cram. Fantàstic. En un proper post vindran els detalls, que no seran íntims guarros malpensats!

 

Gemma, Rafa i Sus tranquils. Us llegeixo esverats pendents de la meva vida sexual. Jo la qualifico de molt satisfactòria tot i que, evidentment, es pot millorar. En això treballem dia a dia.

 

Ara vaig a fer de mami i quan la mel dormi, si l'Ori em deixa, escriuré una mica. Suposo que avui hem deixarà perquè té mòbil nou i ha de jugar amb ell.

 

Apa siau

 

Que us divertiu

Bona nit família,

 

doncs sí, avui estic requetecontenta.

 

Avui a la feina no ha passat res important. Un dia com els altres que ha passat força bé gràcies a les meves super compis. Avui les presents eres la Imma i la Irma. Són adorables. Records des d'aquí per la Silvi que ahir va sortir de fiestuqui per Barcelona. Esperem que tot segueixi com ella ho recorda. Records també a la Nuri i al seu cigronet que estan de vacances i ja portem uns dies sense saber com evoluciona aquest embaràs.

 

Seguim. Ahir la meva mamita va tenir convidats i jo avui he tingut el privilegi de menjar-me les sobres. Això que acabo d'escriure no us ha semblat fi ni glamurós però és perquè no us les heu menjat. Unes torrades amb espuma de salmó, unes altres amb una crema de formatge de cabra amb no sé què i una capa de butifarró amb mel, ai que em ve la silvera! Un altre aperitiu era una bola d'alguna crema amb cabrales arrebossada amb pistacho i punxada a un bon tros de kiwi, mmmmmmmmmmmmm,deliciós. Hi havia també gambetes amb témpura i més coses però això és el que més m'ha impactat. Després m'ha servit una sopa que era com el caldo de la sopa de peix, ben espès, però els tropezones éren només cloïses. Per acabar un rodó de vedella al forn amb una salsa de bolets, ooohhhhh, a punt de l'orgasme gastronòmic. Després s'ha posat a xerrar per telèfon i no m'ha donat ni postres ni cafè. Terrible. Això m'ha destrempat completament.

 

Després més xula que un oxu he deixat la Mel al parc amb l'Ori i he anat a la pelu. Tenyir, tallar i celles. Estic divina. Més natural que mai. De color xocolata de número 6! sense metchas de colors, ni vermells, ni rossos meuca pepera... Color xocolata.

 

Després de la pelu més parc en companya de Imma i les seves flors, el meu xurri i la meva princeseta. la Judit m'ha dit que m'han posat molt guapa i això m'ha pujat la moral.

 

Cap a casa i a sopar, bé, ha sopat la Mel sola perquè a mi no em cap res més. Ha sopat força bé i s'ha pres un suc de tres taronges (això li bé dels Casadellà Tous). Una dutxa ràpida i a dormir.

 

Mentres era a la pelu no parava de pensar que aquest diumenge tenim la reserva a l'hotel Cram. El nostre últim paradís descobert. És famós pel disseny però a mi em sembla una casa de meuques de luxe. Amb molt bon gust, això sí. Hi ha miralls, dominen els vermells i blancs. Hi ha un jacuzzi enorme a dos pams del llit (també enorme). Es pot modificar la intensitat dels llums triant romàntica, festa, benvinguda... La dutxa és d'aquelles que hi cabriem 4 amb una carxofa d'aquelles tan grans. Música de diferents estils que la tries a una tele plana amb mil possibilitats que quan per curiositat n'has provat 3 i ho deixes córrer perquè estàs perdent un temps irrecuperble. (www.hotelcram.com)

 

Genial per una escapada de les nostres.

 

Aprofitaré per anar a veure una exposició de fotos d'un tio que li llegeixo el bloc que té amb fotos i escrits i que li agraden moltes coses igual que a mi. D'altres coses que ha recomanat al seu blog no m'agraden gens. Escolta Los Planetas. Bé, encara no sé si aniré el diumenge o si hi aniré dilluns quan em fagin fora de l'Hotel. (www.desenfocado.com)

 

També volia tornar a anar al restaurant Gaig. Però està tancat. He buscat altres restaurants que fa temps que hi vull anar però tots tanquen diumenge. Si aulgú em pot recomanar algun lloc. Volem anar-hi a peu i emborratxar-nos i tornar fent un passeig.

 

Ara no puc deixar de pensar en menjar i restaurants!

 

Us deixo i vaig a buscar aquella guia tan fashion de Barcelona Style a veure què trobo i passaré per la nevera.

 

La foto que adjunto no té res a veure amb el que he escrit però m'agrada. La vaig fer durant el Girona temps de flors del 2003. Està escanejada. Encara no tenia digital.

 

Quan he acabat d'escriure el blog de fa una estona ja estava de bon humor. Però ho volia estar més i he decidit anar a passejar pel Youtube per veure anuncis d'aquests divertits (la majoria retirats per queixes d'associacions de consumidor idiotes).

 

Us podeu creure que volen retirar o han retirat l'anunci de la pizza de Casa Tarradellas perquè el nen es menja tot sol una pizza sencera? Jo havia pensat queixar-me per aquest anunci, però no pas perquè el nen es menja tota la pizza, detall en el que no m'havia ni fixat! M'indignava que presentessin la pizza com un àpat tradicional de Catalunya. Pregunteu-li als vostres avis si ells o els nostres pares menjaven pizza feta amb els productes de la terra??? Però queixar-se perquè el nen es menja tota la pizza?

 

I què passa amb aquells anuncis que ens presenten bolleria industrial com si fos la cosa més sana i que més alimenta als nostres fills? aquests no els retiren?

 

Aquest matí he llegit un blog d'un malalt de tele com jo que parlava dels anuncis retirats i hi sortia aquell tan bo de dos nens que fan el soroll del cotxe i un fa pauses per canviar de marxa (i respirar) i l'altre no. Una associació de mares va fer que el retiressin perquè podia posar en perill els nens si ho imitaven. Potser tenen nens imbècils i amb tendències suïcides? Potser sí, amb les mares que tenen no els deu quedar cap altre solució, però no m'imagino la meva filla de 2 anys competint amb la seva cosina de 3 per veure quina mor més tard!

 

I recordeu aquell altre que anunciava el Madrid-Barça i que un conductor que va despistat té un accident que semblava mortal però s'aixeca perquè "no és un bon mment per morir"? També van fer que el retiréssin. Home, no és l'anunci amb més bon gust del món però no em sembla que pugui ofendre ningú. Crec que es van queixar associacions de víctimes d'accident. Entenc que puguin estar sensibilitzats amb el tema, un tema que segurament ens ha tocat de molt a prop a molts de nosaltres, però no en fem un gra massa?

 

Ah! I no oblideu els anuncis retirats de Bocatta. D'aquells que lloaven la dieta tradicinal i mediterrania amb productes de qualitat. Els pagesos (no sé quins perquè jo en conec que no s'han sentit ofesos) els van fer retirar perquè no els agradava la imatge que es donava d'ells.

 

Us podeu creure que hi hagi gent que organitzi associacions per queixar-se dels anuncis? Això deu suposar, com totes les associacions, temps, diners i treball. A vosaltres us sobra temps, diners o ganes de fer més feina per dedicar-vos a reclamar que retirin anuncis?

 

L'humor és quasi sempre (o sempre) ofensiu per algú. Sempre riem de desgràcies o problemes aliens i lloem aquelles persones que poden riure de si mateixes.

 

US PROPOSO UN REPTE: ENVIEU-ME ANUNCIS, ACUDITS, GAGS, MONÒLEGS...QUE CREIEU QUE NO SÓN OFENSIUS. JO US BUSCARÉ L'ASSOCIACIÓ D'IMBÈCILS QUE ES QUEIXI.

 

Apa siau, ara sí que crec que he acabat el dia.

 

Bona nit i que descanseu

Avui no he tingut un gran dia. Sort que ja s'acaba. La Mel ja és a dormir però encara la sento rondinar.

 

Com puc canviar aquest mal dia?

 

Doncs explicant-vos els llocs i moments màgics que habiten en el meu record.

 

El meu lloc preferit en el món és Cala Castell. Una de les poques platges de la Costa Brava que encara no estan urbanitzades, tot i que amb el temps i els xiringuitos va perdent part del seu encant.

 

Allà he passat capvespres fantàstics, dies de platja i passejades romàntiques. Allà vaig estrenar el meu cayak. Mai he fet servir el cayak com a mitjà de trasnport aquàtic. M'agrada agafar-lo i anar fins al final de la cala i un cop allà paro per contemplar-la des del mar. A un cantó hi ha les restes del poblat íber. A l'altre costat cala S'Alguer, amb aquelles casetes-barraques excavades a la roca i amb les portes i finestres de colors.  Quan la Nuska encara vivia hi anavem a passejar amb ella i l'Anouck. Els encantava córrer per la sorra perseguint-se l'una a l'altra. La Nuska corria i intentava derrapar, l'Anouck s'endinsava a l'aigua i després no en savia sortir. Allà també es va banyar la Mel per primera vegada al mar i hi vaig arrossegar en Rafa i tota la colla (que no els agrada gaire la platja).

 

Ho recordo amb nostàlgia i no hauria de ser així. Demà mateix hi puc tornar a anar i viure un altre moment que després podrà habitar en el meu record.

 

Tinc molts més llocs preferits, però ara només em venen al cap platges. Deu ser pel dia tan radiant i calurós que ha fet i perquè demà comença oficialment l'estiu.

 

A Rosamar també hi he passat moments fantàstics. Amb la Carla hi anavem però segur que ella en té un altre record. Amb les presses en Carles es va tirar a l'aigua des de les roques amb les ulleres que, per suposat van desaparèixer. No ens ho podiem creure. L'aigua era ben cristal-lina i es veia tot el fons. No hi havia corrents, aparentment. Les ulleres no va aparèixer tot i que vam passar hores capbussant-nos. Encara sort que portava unes ulleres d'emergència. Tot i això va passar tot el cap de setmana angoixat.

 

Pensar en la Carla m'ha fet venir més platges al cap. Una nit em va venir a buscar a la feina. O jo la vaig anar a buscar a ella? No ho sé, no ho recordo bé. El segur és que vam anar a la pizzeria La Riera, vam comprar pizzes i Lambrusco, vam recollir a l'Ori i vam anar a sopar a la Conca. Vam utilitzar la cistella de picnic com a peu de taula, la taula de surf (per dir-li d'alguna manera) de suro de taula i vam menjar, beure i riure com uns locos. Vam haver de marxar perquè els mosquits ens havien matxacat però va ser una nit gènial.

 

Mira tu! amb aquests records el meu dia ha millorat.

 

Encara tinc més platges: aquella cala petita que hi ha al camí de ronda de S'Agaró, quines siestuquis i quins banys (també piquen els mosquits) o, una miqueta més lluny la platja de La Concha, la cala estreta o la de la Bella Dona...

 

Us deixo amb una foto del meu xurri sortint de l'aigua d'alguna d'aquestes cales. Que guapo que està!

Avui també escriuré poc.

 

Volia aprofitar que l'Ori treballava per dedicar-me una estona al blog, i de fet li he dedicat tot el vespre però he tingut molts problemes de novata.

 

He volgut penjar l'anunci d'en Vice de Cervesa Ambar però no es reproduïa. Després d'interntar-ho una estona he decidit posar-hi música enlloc del video i aleshores he vist com afegir el video d'en Vice des de la llista de música. I m'he liat a buscar les cançons que m'agradaven i fegir-les a la llista. Explicat així sembla fàcil, i potser o és, però el cas és que he perdut més de tres hores i ha arribat l'Ori. Ja sabeu que no li agrada que em penji de l'ordinador quan podem estar junts i, com a venjança, m'ha fet veure una peli de patinadores adolescents!!!

 

Aquesta me la paga. Encara no sé com però la venjança serà terrible.

 

Bé, abans de despedir-me vull dedidar-vos un pensament a alguns de vosaltres:

 

1er pensament pel meu xurri, que em tortura veient pelis d'adolescent però l'adoro.

 

2on pensament per la Silvi, que s'ha endinssat amb mi en el meravellós món dels blogs.

 

3er pensament per l'Imma, que encara no se'n fia d'aquestes coses però riurà llegint-les.

 

4rt pensament per en Vice, el trobem molt a faltar i veure'l a ell en qualsevol anunci o obra de teatre és més emocionant que trobar-se en George Clooney al restaurant.

 

I ja està, prou pensaments per avui

 

Bona nit

L'Oriol mira un d'aquests documentals de motos, així que aprofito per explicar-vos 4 coses que havia escrit ahir i que se'm van esborrar.

 

Bé, doncs és mentida: el documental ja s'ha acabat i reclama la meva presència.

 

Només diré (escriuré) una cosa: GRÀCIES XAVI I ARANTXA per cuidal de la Mel ahir.

 

No volia que es perdés la festa i per lo bé que ha dormit sembla que va valer la pena. MOLTES GRÀCIES

 

Bona nit a tothom,

 

aquesta tarda-vespre he escrit un blog que em semblava xulo, però no l'he sabut guardar i ho he perdut tot.

 

M'he enfadat i ho he deixat i ara és massa tard per reescriure'n un altre.

 

Només us volia dir que he afegit un àlbum de fotos que es titula els meus més millors amics, però no he tingut temps d'acabr-lo i falteu algins de vosaltres.

 

De fet, el que he penjat és una carpeta de fotos vostres que m'agraden molt, però encara ni hi són totes perquè, com molt bé sabeu, tinc milers i milers de fotos i no em caracteritzo per classificar-les gaire bé ni per ser bona fotògrafa. Faig moltes fotos però molt poques que m''agradin així que a poc a poc triaré les que més m'estimo i les aniré afegint.

 

Petons a tots i bona nit